"Cuinar és una fantasia,
menjar és una realitat però si a més ho compartim és un somni fet realitat"

dissabte, 31 de març de 2012

La nostre versió Sticky toffee puding exclamat!


El nostre sticky toffee púding! 
o la nostra traducció casolana Pastís enganxifós de toffee!!!!!


Ingredients pel pastís:                                                          
                                                                

        175 g de prunes
        300 ml aigua
        225 gr de farina
        1 culleradeta de llevat Royal
        50 gr de mantequilla per fondre
        175 gr de sucre
        1 culleradeta de vainilla
        2 ous
        1 culleradeta de bicarbonat de soda




Ingredients per la salsa:
  • 300 ml nata
  • 100 gr de mantequilla
  • 225 gr de sucre moreno




Preparació:

H.s.a.

Tot és un començar!  i per començar agafarem les  prunes talladetes ben petitonetes, com més petitones millor.
Llavors en un cassó posem les prunes amb l'aigua, juntament amb el bicarbonat i la vainilla i tot al foc fins que arranqui el bull. 
Quin aroma que desprèn!!!! això és bon presagi de lo bo que serà el púding, sols olorant aquesta dolçor. Quan hagi arrancat el bull parem el foc i ho deixem refredar una micona.
  

Mentrestant es refreda, en un bol posem la mantequilla amb el sucre fins aconseguir una textura cremosa, perquè sigui més fàcil hem fos la mantequilla. 

Tot seguit toca el torn als ous, a poc a poc els anem incorporant, i finalment la farina, que haurem barrejat amb el llevat. Anem afegint la farina a poc a poc, que no tenim pas pressa, o potser si, però si ho afegim tot de cop, probablement se'ns formaran molt grumolls, i no hi haurà manera de desfer-los, i ens estarem més estona encara  i no aconseguirem el que volem.

  
Ja és hora de barrejar les prunes amb la massa i treballar-ho fins que tot plegat quedi ben barrejat  i homogeni.
El forn ha d'estar calentet, com sempre, a uns 180 ºC. Engrassem un motllo amb mantequilla. Omplim el motllo amb la barreja de tot i cap al forn s'ha dit!!!! Aproximadament uns 30 minutets, ho comprovarem punxant amb escuradents o el que tinguem a ma, la regla diu que si queden restes al retirar-ho, el deixem una estoneta més al forn i quan no quedin restes doncs, està READY!!!!!! o sia esta preparat!!!!

Mentre ens esperem la mitja horeta del forn podem anar preparant la salsa, aquesta si que és fàcil, posem els tres ingredients en un cassó i al foc fins que tot estigui ben fos i barrejat. Així que tant sols hem d'anar remenant de tant en tant fins que agafi la consistència de salsa, això sí compte que no es cremi! que el regust que li donaria, no seria pas l'adient.
    
Segur que la mitja horeta ja ha passat. 
Bé ja tenim els dos ingredients, el púding i la salsa, l'últim pas a fer és combinar-los i .... pensant, pensant, .... doncs

Ens preguntàvem, com posar-ho?, i finalment ens hem sorprès  a nosaltres mateixes i hem exclamat!

 "Ja ho tenim" la versió exclamada del púding de toffee engantxifós!!!!


Posarem el cake a sota i la deliciosa i enganxifosa salsa de toffee per sobre, regalimant, però quina bona pinta té, donen unes ganes de passar-hi el dit i llepar-se'l.





Però HO HAVEU VIST!!!! quina pinta que té, doncs, si aquesta pinta és bona, no us podeu imaginar el sabor que té!!!! 


Realment addictiu!!!


Tot és un començar i exclamar "Oh!!! però això és massa, va, aquest trosset i ja no en menjo més, però una mica de salsa, només, només una mica de salsa, ....




dimarts, 27 de març de 2012

Uns saludables i deliciosos bunyols de mató


Aprofitant que estem en temps de la "Sra Quaresma" no podia faltar un dels seus plats típics:
           ELS BUNYOLS!



Amb aquest bunyols fem la nostra primera aportació a la convocatòria de Memòries d'una cuinera pel mes de Març.


En els 5 continents hi han diverses varietats, amb diferents noms, però tots ells tenen algun punt en comú. N'hi han tants i de tants tipus (de calents i de freds) i amb tants ingredients (de dolços i de salats) que resulta un plaer anar tastant-ne de diferents. 

El nostre Bunyol escollit és el de mató,  un producte típic de la nostra cuina i de la nostra cultura.


Ingredients:


  •  200 grs de mató
  •  125 grs de farina
  •  2 ous
  •  2 cullerades soperes de sucre
  •  Un tall mantequilla de 3 cm per fondre
  •  Ratlladura de llimona
  •  Una mica de nou moscada mòlta
  •  Una culleradeta de sal
  •  Oli d'oliva per fregir
  •  Mel, sucre, xocolata, ...



Preparació:
 H.s.a.     

Els nostres bunyols ens esperen, doncs comencen que quant abans els fem abans ens els podrem menjar.

En un bol posarem el mató amb els ous deixatats  i ho barregem tot ben barrejadet.

Fonem el tall de mantequilla, ho podem fer tant al bany maria  com al microones, el que ens resulti més còmode. 

Ara deixem la farina a part. I barregem tots els altres ingredients,  aconseguint una amalgama de textures i colors  fins a obtenir una massa  on tot està ben lligat. I ara sols ens quedarà afegir la farina i SEGUIR barrejant i barrejant i barrejant. 

Com a bones farmacèutiques sempre barregem en sentit contrari a les agulles del rellotge. Així ens van ensenyar  a formular, i així evitem que se'ns surti part de la massa  al anar barrejant per la pròpia força centrífuga. Ufffff!!!!! la física, ufffff deixem'ho aquí i seguim amb els bunyols.  

Arribats en aquest punt,  en que tot està ben lligadet  ho tapem i ho deixem reposar un parell d'hores.

Bé, ara ja només queda fregir-ho. En una paella fonda, però no massa grossa (d’uns 16 ó 18 cm) hi posem força oli d’oliva i el posem a calentar.

Important: una pregunta que tots ens hem fet alguna vegada. Com sabrem que l’oli està apunt per poder començar a fregir els bunyols? doncs o bé tenim un termòmetre que ens indiqui quan la temperatura està una mica per sobre de 190º C, (pocs afortunats tindran aquest gadget) o bé podem anar tirant una mica de la mateixa massa a l'oli i quan ens floti quasi immediatament  després de tirar-la voldrà dir que tenim l'oli a la temperatura adecuada per començar a fregir els nostres bunyols.


Anem fregint cullerades de la pasta, a la qual li podem donar la forma que volguem, des de croquetilles fins a unes rosquilles. No hi ha cap restricció ni límit. Sols la imaginació.
Això si sempre al posar la pasta en l’oli ho hem de fer amb molta cura. I no posar-ne masses alhora a la paella. Els bunyols s’han d’inflar una mica i daurar. Els haurem d'anar girant per que es daurin per totes bandes, i quan estiguin al seu punt, llavors posar-los a escórrer en paper absorbent de cuina.


Els podem menjar amb una mica de mel, amb una mica de melmelada, o senzillament espolsats amb sucre per sobre!! 

I ja estan preparats per ser menjats, que en són de bons els bunyols. 

Bé, encara que haguem fet bunyols, no podem dir que "ens ha sortit un bunyol" de bunyols, per que no ens han sortit pas malament ja que estan més que boníssims!!!! 

Aport nutricional: 

Si cuinem a la temperatura d'oli adequada, no obtindrem uns bunyols amb gust a oli, ni la cuina ens farà olor a oli cremat. I no seran gens pesats de menjar tot i estar fregits!


divendres, 23 de març de 2012

Però ja sabeu com fer un gintònic ben parit???


Ja fa un temps que ens hem aficionat al gintònic, no sabem si l’edat n’és la causant o bé que sembla ser que és la beguda de moda...



El que si està clar és que a tot arreu se'n fan i tot sovint a uns preus astronòmics!!

Perquè preparar un gintònic, bé, de bones a primeres no sembla que hagi de ser tant difícil, oi?

Ingredients:
H.s.a.:
  •  un xarrupet de Ginebra,
  •  una tònica
  •  uns glaçons, perquè estigui tot ben fresquet, no? 
   
Doncs, no. No us penseu que és tant senzill.

Aquí us explicarem uns quants truquets i mesures a tenir en compte per tal que us convertiu en uns barmans de nivell i pugueu fer uns gintònics espectaculars a casa vostra!!
Això si, un bon gintònic no deixa indiferent a ningú, tant als seus incondicionals com als seus detractors.
Aquest dissabte per la tarda estavem donant un tomet per Sabor Salou i vàrem veure que feien un taller de gintònics a càrrec de Wkyregal dut a terme per Javier Caballero, així que no vam deixar escapar l’ocasió i ens hi vam apuntar!!!  Al taller de gintònics hi falta gent!!!!

El taller va començar amb una explicació sobre la història dels destil·lats i l'origen de la Ginebra, sabíeu que prové d'Holanda, d'aquí els hi venia el dit "coratge holandes" que varen patir els Britànics, ja que els soldats en feien un traguet abans d'entrar en combat per tal d'agafar forces i animositat!!

La graduació alcohòlica de la ginebra pot variar entre els 43 i els 47º i s'obté per la destil·lació de la civada sense maltejar, alcohol que es rectificat amb baies de ginebre i aromatitzat amb cardamom, angèlica i altre herbes que l'hi proporcionaran els aromes característics. Amb aquest aromatitzadors se'ls sol qualificar com a botànics i són en bona mesura espècies i altres elements utilitzats per condimentar i/o aromatitzar els menjars. 

Un element clau en l'elaboració de la ginebra són les baies d'un arbust anomenat ginebre comú (Juniperus communis), aquestes baies s'anomenen gàlbuls i aporten sensacions molt característiques a la ginebra.


Tot seguit va començar la demostració teòrico-pràctica de com fer-lo:

Primer era tenir clar el recipient. El millor recipient per a fer el combinat, seria una copa gran perquè ens hi càpiga molt de gel, però de boca tancada (recomanació que serveix per totes les begudes amb gas, com ara el cava)  ja que no volem perdre les bombolletes de la tònica. Ui, ui, ui aquí ja ens vam quedar estranyats, ja que últimament està de moda servir-ho tot en copes ben obertes...!!

Per anar bé s'hauria de refredar una mica la copa i l'omplirem tota de glaçons. Això també ens va xocar!! S’aigualirà si posem tants glaçons en una copa tant gran!!!! Però contràriament al que pugui semblar, com que tot estarà més fred ens aguantarà molt més la frescor. Això si, els glaçons han de ser secs i de MOLT bona qualitat, hi ha qui reserva sempre un trosset del seu congelador per una bossa de glaçons com Déu mana, que no faltin mai glaçons que mai se sap...!!!!.

Un cop els glaçons estan dins la copa, remenem una mica amb una vareta o cullera i llencem si se’ns ha fet una mica d'aigua. Això ja ens va agradar més!!! Tant de glaçó juntet, no era massa bon presagi!.

Arribat en aquest punt ja és hora d’abocar la ginebra. La mesura recomanada és sobre uns 50 ml que vindria a ser com un “xupito”, els experts diuen que una bona  manera de fer-ho és contar  1001, 1002 i 1003 mentre aboquem la ginebra, però compte que si no té dosificador la ginebra, potser aconseguim buidar l’ampolla de cop abans d’arribar al 1003!! Sempre val més que ens quedem curts, ja que així si cal en podrem refegir, però si ens passem, bé si ens passem, ens hem passat i ja no hi haurà res a fer...

Tallarem una tireta fina de llima, amb molt de compte per tal de no arrastrar polpa ja que només en volem el gust amarg. Aquí tenim dues opcions, si afegim la pell de llima amb la ginebra els aromes ens vindran més en boca. En canvi, si l'afegim al final els aromes ens vindran més en nas. Aquesta potser seria la millor opció ja que en nas és on  podem notar i apreciar millor els aromes. En aquest moment si es vol s'hi pot afegir un rajolinet de suc de llima, però això sí només 2 ó 3 gotetes (ja que l’àcid cítric reacciona amb l'anhídrid carbònic, i les bombolles es desfan ràpidament), posar-ne o no dependrà de les preferències personals de cadascú.

Ja tenim la copa ben freda plena de glaçons, la mida justa de ginebra, les gotetes opcionals de llima i finalment ara ja és el torn de la tònica. I amb ella arriba el dilema, com s'ha de llençar?? amb o sense vareta, des de dalt o ben arrans... ???
Doncs tot dependrà del tipus de ginebra que estiguem utilitzant, si, si, si, la ginebra decideix com tirar la tònica. Si la tònica té molta bombolleta i l’aboquem sense vareta i molt distant, llavors farem que les bombolletes desapareguin, però si anem a poc a poc i ens ajudem de la vareta per deixar-la caure o tirant-ho sobre un glaçó  no es desfaran tantes bombolletes.
Si és una ginebra molt floral o que conté molts botànics, és a dir molt aromàtica, voldrem que hi hagi poca bombolleta en boca, ja que el gas és una  irritació que tenim en llengua i no ens deixarà apreciar-ne bé el gust.

Però si hem utilitzat una ginebra intensa ja ens hi anirà bé tenir la bombolla conservada, perquè ens donarà una sensació més refrescant i aquest picant donarà una sensació molt agradable al paladar.

I recordeu el gintònic es pot remoure, si, si, si, no cal beures la tònica primer i la ginebra amb el glaçó aigualit al final de la copa, ni fer filigranes per moure els glaçons amb els dits. A l'hora de remoure, podem posar la vareta o la cullera fins al fons de la copa i remourem els glaçons amb compte. Agafarem el trosset de pell de llima per la part externa i per les puntes i la doblegarem una mica cap a dins per tal que alliberi els àcids essencials que no volem perdre. Passarem la pell per la vora de la copa i la deixarem dins.

I ja està preparat per esser gaudit:  El GINTÒNIC ben parit!

I només queda dir : SALUT!!! 

Apunt nutricional:
  
És considerat com un magnífic refrescant i digestiu. Originariament s'utilitzà per a combatre la malària que patien les tropes de l'Imperi Britànic destinades a la Índia. L'empresa Cadbury Schweppes creà l'aigua de tónica, composada bàsicament per aigua amb quinina. La quinina té propietats antimalàriques, però la tónica era molt amarga, així que els soldats britànics la barrejaven amb la ginebra Bombay per tal d'equilibrar-ne el gust. Ara bé, amb la quantitat de quinina de la tònica actual, ja us puc ben assegurar que necessitaríem beure mooooooolts gintònics per poder-la utilitzar per combatre la malària.

Recordeu: Disfruteu dels gintònics, però amb moderació (és la vostra responsabilitat);-))
  

dijous, 15 de març de 2012

Hamburguesa de llenties, arròs i comí


Per estrenar el bloc ens ha fet il·lusió participar en la Recepta del 15 , serà la nostra primera però desitgem que sigui la primera de moltes més.
Essent sinceres quant varem veure que la recepta del 15 era de llenties, òndia!!!! Llenties, no és precisament un plat pel qual tinguem devoció, potser són evocacions d’infantessa, però sincerament ara se'ns ha obert una porta (que no es tancarà) per poder-les cuinar i que ens quedin delicioses, i no és dir-ho, per dir-ho!!!! Les llenties queden ben dissimuladetes, així que pot ésser un plat genial per tal de fer menjar llenties als nens o nens amb uns quants d’anys a l’esquena a qui no agradi trobar-se davant una cullera amb un plat “clàssic” de llenties.
Us animem a que les proveu, i recordeu que cuinar és una fórmula, però sempre, com a bones farmacèutiques hi posem el nostre toc personal:  h.s.a. (hágase según arte).

Hamburguesa de llenties, arròs i comí
Ingredients
-    200 gr. de llenties seques
-    100 gr. d'arròs
-    2 grans d'all
-    1 ceba de figueres mitjana
-    1 porro grosset
-    1 pastanaga
-    100 gr. de xampinyons
-    Comí en pols
-    Farina
-    Oli i sal


Preparació
H.s.a.:
Posem les llenties en una olla amb aigua freda que les cobreixi i dobli el seu volum. Quan bullin les tindrem més o menys una hora al foc (el temps variarà depenent de la classe de llentia i si ho fem amb olla o amb l’exprés). Un cop cuites les posem en un escorredor.

També posarem a coure l’arròs. Les proporcions igual que en les llenties, en doblem el volum amb aigua i el posem a bullir fins que estigui cuit però amb el gra una mica dur. Llavors el traiem del foc i el passem per aigua freda fins que se'ns desenganxi el gra i ho deixem en un escorredor per que tregui bé tota l'aigua, ja que ens ha de quedar el gra ben sec.

Mentrestant tallem totes les verdures ben petitetes. Començarem a coure l'all, el passem per la paella vigilant que no se’ns cremi, seguidament hi afegim la ceba i la sofregim fins que estigui ben toveta, llavors hi afegim el porro i tot seguit la pastanaga. Ho deixem coure tot uns 5 minuts a foc no massa fort. Llavors serà el moment d'afegir els xampinyons. 
Deixem que s'acabi de coure fins que ens quedi tot ben conjuntadet, quan falti poc per apagar el foc hi podem afegir una mica de comí (sense passar-nos ja que té un gust molt intens). Un pic l' haguem tret del foc hem d’escórrer bé l’excés d'oli.

Ara quant ja tinguem les llenties ben escorregudes, l’arròs ben sequet i el sofregit ben conjuntat  toca barrejar-ho tot i rectificar-ho de sal.
Arribats en aquest punt, tenim dos opcions: o bé ho triturem amb túrmix (per tenir una textura més fineta) o amb una forquilla (ens quedarà una textura molt més rústica, opció que personalment preferim).


Una vegada tot està ben barrejat en fem boletes amb les mans, que després aixafarem lleugerament per tal que ens quedi la forma a hamburguesa.

Amb aquestes quantitats ens en sortiran unes 6 si les fem grossetes ó unes 8 si les fem més petitonetes.



Quan ja tinguem les hamburgueses fetes, les passarem per farina i les coiem en una paella. I ja només queda emplatar-les acompanyant-les amb una bon tros de pa del dia, i guarnició al gust, com uns tomàquets talladets i unes fulletes d’enciam.

Apunt nutricional:

Les llenties seques tenen un elevat contingut proteic (entre 19 i 25 grams de proteïna per cada 100 grams) que pot superar el de la carn, tot i que la qualitat nutricional d’aquesta proteïna sigui inferior, ja que es tracten de proteïnes incompletes perquè son deficitàries en un aminoàcid essencial, la metionina. Aquest aminoàcid es troba en bona proporció en els cereals. Per això quan coincideixen ambdós aliments com a ingredient en un mateix plat, augmenta la qualitat proteica del plat.