"Cuinar és una fantasia,
menjar és una realitat però si a més ho compartim és un somni fet realitat"

dissabte, 28 d’abril del 2012

Carquinyolis de festucs

  
La proposta que fèssim carquinyolis de les noies de Memòries d'una cuinera al principi no ho veiem massa clar, però ens agraden massa els reptes i ens hi hem animat!! 

El dilema estava en si ens decantàvem per fer uns carquinyolis dolços tradicionals o si ens atrevíem amb uns de salats, però finalment després de molt rumiar i alguna que altra provatura ens hem quedat en un terme mig: uns carquinyolis dolços, però enlloc de la tradicional ametlla hi hem afegit festucs!! i que us hem de dir... doncs, que han quedat requetebons, potser fins i tot ens agraden més que els d'ametlla. 

Vaaaaa!! animeu-vos a fer-los i ja ens direu el què!! I no hi ha excusa que valgui, perquè a més, són facilíssims de fer!!
El carquinyoli és un dels dolços més típics de Catalunya, es diu que varen néixer a l'Espluga de Francolí, l'any 1888 quan un artesà va traslladar i adaptar la idea d'una pastisseria de Tarragona, on s'elaboraven unes pastes seques amb la resta sobrant de pasta que quedava a l'obrador.
Hi ha d'altres indrets a on es fan dolços similars amb pasta seca d'ametlles. A València els anomenen "rossegons" i a Itàlia a la regió de la Toscana fan els "cantuccini".

 

Ingredients:

  • 150 gr de farina
  • 100 gr de sucre
  • 1 ou (i un altre per pintar)
  • una culleradeta de llevat Royal
  • 100 gr de festucs sense closca
  • una culleradeta de canyella

Preparació:

H.s.a.:

Posem els festucs en remull amb una mica d'aigua i preescalfem el forn a 180 º.
Mentres anem barrejant la farina amb el sucre, el llevat i la canyella. De mica en mica hi anem afegint l'ou, quan tinguem la pasta força lligada, escorrem els festucs i els afegim a la massa.

Continuem amassant fins que en quedi tot ben homogeni. S'ha de tenir força paciència perquè la massa és força enganxifosa, per ajudar-vos si us cal i podeu anar afegint miquetes de farina.

Un cop enllestida la massa, li donarem forma a barreta aixafada i la pintarem amb  una mica d'ou si ens agrada que ens quedin lluents. 
Ara ja el podem posar al forn calentat a 180 º durant uns 20-25 minuts, vigilem quan hagi quedat daurada de sobre, és el moment que la traiem del forn.


Llavors tallem la barreta en forma una mica esbiaixada i ho tornem a enfornar posant els carquinyolis panxa enlaire sobre la safata durant uns 5 minuts més o fins que cregueu convenient segons lo cuitets que us agradin. 
Si volem que el daurat ens quedi més uniforme per ambdós costats a mitja cocció els podem tombar.


Apunt nutricional:

Els carquinyolis són altament calòrics, ja que amb la cocció reduïm força el contingut en aigua per tal que ens quedin amb aquest toc cruixent. Sobretot ens aportaran hidrats de carboni.
Els festucs són un dels fruits secs amb major contingut en proteïnes (20%), a més de contenir fibra, àcid fòlic, vitamina B1, B6, i sobretot àcids grassos (55%), que majoritariament són insaturats, així que les grasses que ens aporten són de les anomenades "saludables".
Carquinyolis de festucs






dimecres, 25 d’abril del 2012

Tall rodó de pavo, pollastre i beicon en 60 minuts




El tall rodó de pavo, pollastre i beicon en 60 minuts, és un d'aquells plats per preparar amb antelació per a un sopar, dinar, o berenar o bé per a improvisar en un sopar inesperat mentre preparem alguna cosa més! 
Ja que és fàcil, ràpid i es fa sol al forn!





Ingredients:




  • carn picada de pavo
  • carn picada de pollastre
  • daus de beicon
  • sobre en pols de crema de xampinyons


Preparació:


H.s.a.:


En un bol barregem tots els ingredients alhora, no cal fer-ho en cap ordre, que tot estigui ben barrejadet. Llavors ho posem damunt d' un paper d'alumini, li donem forma de tall rodó, ho emboliquem amb el paper d'alumini i ho posem al forn calentat a 180 ºC.























L'única cosa que hem de tenir compte és que als 30 minuts d'estar al forn, hem de girar el tall rodó.

Passats els 60 minuts comprovem que estigui cuit, com sempre, punxem i veiem si al retirar el punxó queden restes o surt net, i si surt net, doncs el traiem amb compte per que crema una mica, i sinó el deixem uns minuts més al forn. 




Retirem el paper d'alumini i ja podem condimentar com més ens agradi. Podem menjar-ho com embotit, o acompanyat de xampinyons, amb ratlladura de parmesà per sobre o qualsevol crema, salseta de nabius, formatges, ....





Per servir-lo el tallem, podem fer talls molt finets per servir-ho fred com embotit o bé més gruixuts acompanyats d'una salsa, una crema o uns xampinyons i servir-ho calent.




Apunt nutricional


És un plat per tot l'any, per que el podem servir tant fred com calent. Preparar-ho al moment o tenir-lo congelat i quan el necessitem descongelar-ho i acompanyar amb la salsa que ens vingui de gust.


divendres, 13 d’abril del 2012

Arròs primaverenc amb sobrassada



Hem titulat aquest arròs com a primaverenc, perquè per fer-lo hem utilitzat verdures que només podrem trobar durant aquesta època. 

Destaquen per la seva textura tendra i el seu gust suau. Hem volgut contrastar-les amb un toc de sobrassada que li aportarà un toc de melositat. Tot i que sembli increïble si quan te'l menges no saps que du sobrassada no l'aprecies com a tal, i sinó feu-ne la prova!!



Amb aquest arròs volem participar a la Recepta del 15 del mes d'Abril.



Ingredients
  
  • 6 carxofes
  • Un grapat de faves tendres
  • 2 alls tendres 
  • 1 ceba tendra grosseta
  • 2 tomàquets madurs
  • Un grapat d'espàrrecs de marge
  • 100 gr de sobrassada negra
  • 300-400 gr d’arròs
  • Uns brins de safrà




Preparació




H.s.a.
Començarem amb les carxofes, tallant la punta, els mànecs i descartant-ne les fulles més dures. En pelem la base i retallem la part de dalt de les fulles. Quan les tinguem ben polides, les tallem en 4 trossos, les salem i les posem en un cassó cobertes d’aigua junt amb les faves tendres.

Mentre, tallem totes les verdures ben petitones; els alls, la ceba i els tomàquets. Farem el sofregit a la cassola a on farem l’arròs.  Primer posem els allets tendres i tot seguit la ceba. Quan la ceba comenci a ser transparent afegim els tomàquets, als quals, a part de sal els hi podem afegir una mica de sucre per treure’n aquell punt d’acidesa.

Quan gairebé estigui el sofregit apunt hi posem els espàrrecs, els hi fem fer un tomb i afegim la sobrassada. La remenem i quan estigui ben desfeta incorporem les faves i les carxofes, per tal que quedi tot ben impregnat.
Arribat aquest punt, serà el moment de l’arròs al qual també li farem donar un tomet, abans de llençar l’aigua a on hem cuit les faves i les carxofes. Hem de pensar que almenys hem de posar el doble de líquid que d’arròs.
L’anem vigilant i si cal remenem perquè no se’ns enganxi l’arròs. Quan falti poquet per acabar hi llencem uns brins de safrà.

I voilà!!!!  ja ho tenim!!


Ja podeu disfrutar d’aquest magnífic arròs primaverenc!!


Apunt nutricional:

L'arròs blanc és un hidrat  de carboni amb un alt índex glucèmic (IG). El IG és una mesura dels efectes dels hidrats de carboni en els nivells de sucres en la sang. Així quan diem que l'arròs té un alt IG és perquè es descompon ràpidament durant la digestió i allibera glucosa ràpidament dins del torrent sanguini.
El contingut en proteïnes, és d'un 7%, és baix però superior al d'altres cereals. A més, conté tiamina (vitamina b1), riboflavina (B2) i niacina (B3), així com fosfor i potassi. La llàstima és que al refinar i polir l'arròs, perdem una gran part del contingut en minerals i vitamines del grup B.  





dimarts, 10 d’abril del 2012

La mona de pàsqua!


Hi ha diversos tipus de mones de pasqua. Amb melmelada de préssec o de maduixa, amb gemma o mantega pastissera, amb trufa xocolatada, amb o sense fruita confitada...Ufffff!!!! i moltes més combinacions possibles.

Nosaltres ens hem decidit per la nostre versió personalitzada això si, els tres ingredients que considerem indispensables i que MAI poden faltar en una mona de Pasqua són:




  • La Figura de Xocolata
  • Les Plomes de colorins
  • El mític "Pollet groc"



 

La Figura de Xocolata:


Per fer una figura de xocolata casolana necessitem un motllo, com més divertit millor. Nosaltres hem optat per aquest animalons.
Xocolata, qualsevol, la que més us agradi. Nosaltres com que som moooolt xocolateres, hem optat per una d'aquestes per fer fondue.


Posem els motllos sobre paper vegetal, no és indispensable, ho podem fer directament sobre el marbre, però ens costarà menys netejar el marbre després. I ja sabem la dita "No és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta".  I a la cuina això és molt important.
 

Ara ens toca fondre la xocolata, volem una textura semi líquida, no cal que estigui totalment líquida, perquè tardaria molt més a refredar-se i ens marxaria dels motllos.
Tenim varies opcions, o bé la posem uns segons al microones, sempre vigilant i anant-la remenant i remenat, perquè es fongui tota ella, ja que es va fonen a trossos. O bé la podem fondre al bany maria.


Un cop tinguem la xocolata fosa al motllo, deixem que es templi, i així es vagi solidificant. Si volem ho podem posar una estona al congelador per tal que acabi de solidificar més ràpid, nosaltres ho deixem uns 15 minuts, ja que també ens facilita el desmotllament.














La xocolata i els motllos!Uixx!!!
Quina pinta xocolata fosa!
Quin esquirolet més eixerit
Les plomes de colorins i el mític pollet groc ja els tenim preparats. Però quina filera que fan!!!!


Tota aquesta fauna coronarà una base de pastís! bé la versió que hem fet servir nosaltres és molt senzilla, a casa hi ha estat present tota la vida. Consisteix en barrejar tots els ingredients, posar-ho en una safata prèviament engreixada al forn a 180ºC i deixar-ho entre 30 - 45 minuts, fins que estigui cuit.
  • Iogurt (preferiblement de llimona) que ens servirà com a mesura.
  • 1 mesura d'oli
  • 2 mesures de sucre
  • 3 mesures de farina
  • 4 ous
  • 1 sobre de llevadura "Royal"
  • 1 punta de sal
  • ratlladura de llimona
Quant tinguem el "coc" o pastís cuit, el deixem refredar, i després el tallem pel mig, per tal de farcir-lo.


Primer l'emborratxarem una micona amb un pinzell, nosaltres hem decidit posar-hi rom (hi ha qui hi posa cognac), tot seguit untem la melmelada que més ens agradi. Nosaltres en teníem de maduixa i aquesta és la que li hem posat. I tapem amb l'altre meitat del coc-pastís.
Ara ens toca preparar la crema.



Prepararem una crema pastissera (seguint les indicacions de "Cuinar és fàcil de la Montserrat Seguí" un llibre que podríem dir que ens va despertar un interés inicial pel món de la cuina, llibre base totalment recomanable, per la seva senzillesa, lo pràctic i útil que ens resulta.

Bé anem pels ingredients que necessitarem:
  • 1/2 litre llet
  • 4 rovells d'ou
  • un parell de cullerades de Maizena
  • 125 gr de sucre
  • un trosset de branca de vainilla
Posem els rovells d'ou amb el sucre, quan ho tinguem ben barrejat afegim la Maizena.
Escalfem la llet amb la branca de vainilla fins que bulli, llavors li traiem la branqueta i li afegim la barreja anterior. Ho tenim al foc anat remenant fins que arranqui el bull. Farà unes bombolles espeses. Ho traiem del foc i queda deixar-ho refredar, per poder posar-ho damunt del coc-pastís-mona.


Com la dolçor és un punt important, doncs a cremar la crema pastissera s'ha dit!!!!


Hi afegim ametlles torrades a la base del coc, i l'empolsem de coco a la part de dalt de les ametlles.
I ara ja sols ens queda ajuntar totes les peces:

La figureta del xocolata
Les plomes de colorins
El mític pollet groc
El coc-mona

Ah!!! i no oblideu que tot fillol quant va a buscar la mona al padrí/ina li ha de dir els vers!!!!
Que la tradició és la nostre tradició!!!!!



divendres, 6 d’abril del 2012

Bunyols de vent farcits de crema



Si, si, ho sabem....estem pesadetes amb la Quaresma....però no patiu!! prometem que aquest serà l'últim post quaresmal, d'aquest any!! 

Però és lo bonic de la cuina que és estacional i va variant segons els ingredients i les celebracions.

Doncs bé, per rematar-ho, us presentem a un clàssic de clàssics: els bunyols de vent i per arrodonir-ho, els farcirem amb crema pastissera!! mmm... que boooó!!




De receptes de bunyols n'hi ha moltíssimes. Els ingredients no varien massa però si les quantitats a utilitzar. Així que després d'haver-ne provat moltes, ens quedem amb aquesta del bloc "La cuina de casa".

La recepta al contrari del que us pugui semblar és ben fàcil, el difícil és que quedin infladets i ben ulladets. Però us prometem que si seguiu les nostres indicacions pas a pas us quedaran uns perfectes bunyols!! Això si, la única condició és que ens heu de fer cas amb tot!! 

La massa utilitzada és la mateixa de la "pasta choux", la que es fa servir també pels profiterols. Tant sols es diferencia en que enlloc de coure'ls al forn els bunyols es fregeixen amb oli. Com canvien les textures, eh!!

Ingredients:
  • 125ml de llet
  • 60g de mantega
  • un pessic de sal
  • 75g de farina tamisada
  • 3 ous de mida mitjana
  • oli
  • anís (opcional)
  • sucre per guarnir
Preparació:

H.s.a.

En un cassó posem la llet amb la mantega i el pessic de sal. Quan tinguem la mantega fossa i la llet just comenci a bullir hi aboquem la farina tamisada tota de cop, i ho deixem que es cogui remenant enérgicament amb una espàtula, veurem com la massa al cap de poca estona se'ns desenganxa de les parets del cassó. Aquesta és la senyal per treure-la del foc. 
Llavors hi anirem abocant els ous d'un en un, això si sense parar de remenar. Quan veiem que l'ou està ben amorosit amb la massa és quan podrem llençar el següent, per tal que ens quedi tota la massa ben lligada i homogènia. 
Si en teniu i voleu us podeu ajudar amb unes varetes elèctriques ja que és una mica costerut i aquest estri us facilitarà la feina. Si no en teniu, doncs a mà, que també queda molt bé!

Un cop tinguem la massa apunt posarem uns 3 dits d'oli en una paella una mica alta. I el posarem a escalfar. La temperatura de l'oli és molt important ja que ha d'estar calent però tampoc massa, ja que si ens passem de calent no s'inflaran els bunyols!!
Quan tinguem l'oli apunt, començarem a llençar boletes de pasta. Per tal que ens quedin ben rodones, com que la massa és una mica llefiscosa, ens podem ajudar de dues culleres, passant-les d'una a l'altra. 



Quan els bunyols s'hagin inflat començaran a girar sols, si, si, ja veureu, això voldrà dir que ho heu fet bé!! i sinó ho fessin els ajudeu per tal que es coguin bé per les dues bandes.

Un cop ben cuits, els traieu del foc i els podeu posar en un paper absorbent o un escorredor per treure'n l'excés d'oli. Ara que estan calentets serà el moment de mullar-los amb una mica d'anís, si ens hi agrada (de debò us ho recomanem perquè hi dona un gustet molt bó), i arrebossar-los amb una mica de sucre.




I bé, us podeu quedar en aquest punt, o si sou una mica més golosos, tenim l'opció de farcir-los amb el que més us agradi, per exemple amb crema.

Dons aquí va la recepta de la crema!!

Crema pastissera:
  • 250 ml de llet
  • 30 gr de Maizena
  • 2 rovells
  • 80 gr de sucre
  • 10 gr mantega
  • dues tires de pell de llimona
  • mitja branca de canyella
Dissolem la Maizena amb una mica de llet, quan no ens quedi cap grumoll hi afegim els 2 rovells d'ou i ho barregem bé.

Posem en un cassó la llet, junt amb el sucre, la mantega, la pell de llimona i la branqueta de canyella que ho aromatitzarà. 

Quan comenci a bullir, traiem la pell de la llimona i la branqueta de canyella i hi afegim la barreja anterior. Barregem sense parar i anirem veient com la massa se'ns va espessint, seguirem així fins que veiem que se'ns comencin a formar bombolletes.  
Ho retirem del foc i ho aboquem en un recipient per tal que se'ns refredi.
Un cop la crema estigui freda, ja podrem començar a farcir els bunyols!!

Bunyols de vent farcits de crema
Bunyols de vent

diumenge, 1 d’abril del 2012

Bacallà a la llauna amb fesols i ceps



Tornem amb un altre producte típic de la Quaresma, el BACALLÀ.


 


És força curiós que a Catalunya es consumeixi tant bacallà salat, tot i la gran quantitat i varietat de peix fresc que tenim. Un dels motius podria ser perquè durant la Quaresma, com que es prohibia menjar carn, el bacallà era un dels peixos més consumits. A banda què en altres temps, el bacallà era econòmicament assequible i el peix fresc no arribava gaire sovint a l'interior i a més, la disponibilitat de peix depenia molt de les inclemències del temps i la sort del pescador.


Aquest plat rep el nom de " a la llauna" perquè és l'estri que s'utilitzava originàriament per a coure el bacallà, tot i que ara és més comú l'ús d'una safata per al forn. És una de les preparacions de bacallà més populars de Catalunya de la qual existeixen diverses variacions, unes afegeixen julivert, les altres sense vi, o fins i tot n'hi ha sense all. És un plat amb un condiment senzill, lleugerament picant, al qual nosaltres hem volgut afegir-hi fesols del ganxet i ceps, dos ingredients que lliguen molt bé i ens serviran per acompanyar el bacallà.

Ingredients:

  • Uns 8 trossos de bacallà dessalats
  • Fesols del ganxet
  • 4 tomàquets madurs
  • 2 grans d'all
  • Pebre vermell picant a gust
  • 1 culleradeta de pebre vermell dolç
  • Ceps secs
  • 1/2 got de vi blanc sec
  • Farina
  • Herbes aromàtiques: Romaní, llaurer i farigola
  • Oli d'oliva i sal


Preparació:

H.s.a

Arrebossem de farina el trossos de bacallà i els fregirem en una paella amb oli fins que ens quedin rossets. Els traiem  de la paella i ja els posem a la font que utilitzarem pel forn intentant treure'n l'excés d'oli.
 Tallem els alls ben petitets,  pelem i traiem les llavors dels tomàquets i els tallem també ben petitets o bé els rallem.



Si a la paella que em fregit el bacallà ens ha quedat molta farina la traiem i hi sofregim l'all trossejat i tot seguit els tomàquets, hi afegirem un xic de sal i una mica de sucre (per allò de l'acidesa del tomàquet).  Si us hi agrada les notes subtils que els donen les herbes aromàtiques ara és el moment d'afegir-les-hi, nosaltres hi vàrem posar llaurer, romaní i farigola. Quan gairebé tinguem el tomàquet cuit serà el moment del pebre vermell dolç i del picant a gust, remenarem bé, ho regarem amb el vi i deixarem que es redueixi a foc lent fins que obtinguem una textura de pasta espessa.


En aquest moment, podem aprofitar i posar els ceps secs coberts amb aigua calenta per tal que se'ns hidratin. I posem a coure els fesols en una paella amb una mica d'oli, quan estiguin una mica cuitets hi afegim els ceps junt amb una mica de la mateixa aigua que hem fet servir per a hidratar-los, per tal que ens agafin més intensitat de sabor.

Un cop tinguem la pasta que té una aroma increïble, l'abocarem amb delicadesa sobre el bacallà.

Un cop cuits els fesols, els afegirem a sobre de la pasta de tomàquet. Ara que ja tenim el plat complert només ens faltarà coure'l al forn durant uns 15 minuts o fins que veiem que el bacallà ja està cuit del tot.




I ja sols queda emplatar-ho i tots a taula per disfrutar d'un plat amb molt de caràcter, amb diversitat de textures, amb la untuositat del bacallà, on s'hi mesclen les notes  que li donen molt de contrasts dels ceps, fesols amb la pasta de tomàquet. Tota una explosió de sabor en boca!!



Apunt per dessalar el bacallà:

Abans de posar-los en aigua els passarem per sota l'aixeta per tal de treure'n bé l'excés de sal externa. Els posarem en un recipient amb aigua que cobreixi bé tots els talls de bacallà, els quals haurien de ser d'una mida bastant similar. I guardarem el recipient a la nevera. En aquesta aigua els deixarem com a mínim durant 4 dies, però s'hi podrien estar més temps, si és necessari. La nit abans del dia que els vulguem consumir hem de fer un canvi d'aigua, i ja els tindrem en el punt òptim de sal!!