"Cuinar és una fantasia,
menjar és una realitat però si a més ho compartim és un somni fet realitat"
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris codonyac. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris codonyac. Mostrar tots els missatges

dimarts, 23 d’octubre del 2012

El Codonyat de tota la vida!



Per aquesta recepta hem d'agrair l'ajuda de la meva mare, ja que ha sigut ella la que ens ha explicat e instruït per poder fer aquest codonyat. A casa sempre en fem per aquesta època i així ja el tenim apunt per a fer els panellets.
Segons es creu en l'antiguitat a l'illa de Creta, el codonyat era ofert a Afrodita, la deessa del amor, com a símbol de passió i fecunditat. Així com també era utilitzat per evitar el mal d'ull.
Tot això no sabem si funciona, però el que si tenim clar és la seva riquesa en fibra, pectina, mucílags i tanins. Amb elevats continguts en potassi i vitamina C. No fa molts anys  també s'utilitzava com a astringent quan es patia diarrea.

Ingredients:

  • 1kg de codonys pelats i tallats
  • 750 gr de sucre
Preparació:
H.s.a.


Els codonys tenen forma entre peres i pomes.

Però a diferència de les peres i de les pomes la seva pell està coberta per una pelussa cotonosa, que es desprèn al fregar-la i quan està ben madur.
La primera cosa que hem de fer és sota el raig d'aigua rentem bé els codonys a l'aixeta.
El que volem aconseguir és treure'n tota la pelussa que tenen els codonys. 

Quan estan ben nets queda una pell amb un color groc daurat molt característic.


 
Llavors en una olla plena d'aigua, posem els codonys fent que quedin ben coberts per l'aigua i els fem bullir.

De tant en tant els anirem punxant amb una forquilla o amb un ganivet fins que veiem que estan tous.

Quan estiguin tous serà el moment en que els  escorrem i els deixarem que es refredin.  

Quan estiguin freds, els pelarem, els hi traurem el cor i els trossejarem.

Els codonys trossejats els posem a la cassola amb el sucre i anem remenant fins que es vagi desfent el sucre. 

Quan estigui ben desfet hi passem el túrmix fins que aconseguim la textura que ens agradi. 
Ho tornem a posar al foc, a una potència mitja per tal que ens bulli tot vigilant que no se'ns aferri. 








Hem d'anar remenant contínuament, però quan ens bulli, que ho veureu perquè fa unes bombolletes força perilloses, heu de vigilar no us esclatin als braços.

Hem de continuar remenant ja que sinó se'ns podria enganxar. L'haurem de tenir al foc durant una hora.


I ja ho tenim apunt per posar-ho a on volguem, tant si voleu un pot com una safata.