Però ja sabeu com fer un gintònic ben parit???

Ja fa un temps que ens hem aficionat al gintònic, no sabem si l’edat n’és la causant o bé que sembla ser que és la beguda de moda...

El que si està clar és que a tot arreu se'n fan i tot sovint a uns preus astronòmics!!

Perquè preparar un gintònic, bé, de bones a primeres no sembla que hagi de ser tant difícil, oi?

Ingredients:

H.s.a.:

•  un xarrupet de Ginebra,
•  una tònica
•  uns glaçons, perquè estigui tot ben fresquet, no? 

   

Doncs, no. No us penseu que és tant senzill.

Aquí us explicarem uns quants truquets i mesures a tenir en compte per tal que us convertiu en uns barmans de nivell i pugueu fer uns gintònics espectaculars a casa vostra!!
Això si, un bon gintònic no deixa indiferent a ningú, tant als seus incondicionals com als seus detractors.

Aquest dissabte per la tarda estavem donant un tomet per Sabor Salou i vàrem veure que feien un taller de gintònics a càrrec de Wkyregal dut a terme per Javier Caballero, així que no vam deixar escapar l’ocasió i ens hi vam apuntar!!!  Al taller de gintònics hi falta gent!!!!

El taller va començar amb una explicació sobre la història dels destil·lats i l'origen de la Ginebra, sabíeu que prové d'Holanda, d'aquí els hi venia el dit "coratge holandes" que varen patir els Britànics, ja que els soldats en feien un traguet abans d'entrar en combat per tal d'agafar forces i animositat!!

La graduació alcohòlica de la ginebra pot variar entre els 43 i els 47º i s'obté per la destil·lació de la civada sense maltejar, alcohol que es rectificat amb baies de ginebre i aromatitzat amb cardamom, angèlica i altre herbes que l'hi proporcionaran els aromes característics. Amb aquest aromatitzadors se'ls sol qualificar com a botànics i són en bona mesura espècies i altres elements utilitzats per condimentar i/o aromatitzar els menjars. 

Un element clau en l'elaboració de la ginebra són les baies d'un arbust anomenat ginebre comú (Juniperus communis), aquestes baies s'anomenen gàlbuls i aporten sensacions molt característiques a la ginebra.

Tot seguit va començar la demostració teòrico-pràctica de com fer-lo:

Primer era tenir clar el recipient. El millor recipient per a fer el combinat, seria una copa gran perquè ens hi càpiga molt de gel, però de boca tancada (recomanació que serveix per totes les begudes amb gas, com ara el cava)  ja que no volem perdre les bombolletes de la tònica. Ui, ui, ui aquí ja ens vam quedar estranyats, ja que últimament està de moda servir-ho tot en copes ben obertes...!!

Per anar bé s'hauria de refredar una mica la copa i l'omplirem tota de glaçons. Això també ens va xocar!! S’aigualirà si posem tants glaçons en una copa tant gran!!!! Però contràriament al que pugui semblar, com que tot estarà més fred ens aguantarà molt més la frescor. Això si, els glaçons han de ser secs i de MOLT bona qualitat, hi ha qui reserva sempre un trosset del seu congelador per una bossa de glaçons com Déu mana, que no faltin mai glaçons que mai se sap...!!!!.

Un cop els glaçons estan dins la copa, remenem una mica amb una vareta o cullera i llencem si se’ns ha fet una mica d'aigua. Això ja ens va agradar més!!! Tant de glaçó juntet, no era massa bon presagi!.

Arribat en aquest punt ja és hora d’abocar la ginebra. La mesura recomanada és sobre uns 50 ml que vindria a ser com un “xupito”, els experts diuen que una bona  manera de fer-ho és contar  1001, 1002 i 1003 mentre aboquem la ginebra, però compte que si no té dosificador la ginebra, potser aconseguim buidar l’ampolla de cop abans d’arribar al 1003!! Sempre val més que ens quedem curts, ja que així si cal en podrem refegir, però si ens passem, bé si ens passem, ens hem passat i ja no hi haurà res a fer...

Tallarem una tireta fina de llima, amb molt de compte per tal de no arrastrar polpa ja que només en volem el gust amarg. Aquí tenim dues opcions, si afegim la pell de llima amb la ginebra els aromes ens vindran més en boca. En canvi, si l'afegim al final els aromes ens vindran més en nas. Aquesta potser seria la millor opció ja que en nas és on  podem notar i apreciar millor els aromes. En aquest moment si es vol s'hi pot afegir un rajolinet de suc de llima, però això sí només 2 ó 3 gotetes (ja que l’àcid cítric reacciona amb l'anhídrid carbònic, i les bombolles es desfan ràpidament), posar-ne o no dependrà de les preferències personals de cadascú.

Ja tenim la copa ben freda plena de glaçons, la mida justa de ginebra, les gotetes opcionals de llima i finalment ara ja és el torn de la tònica. I amb ella arriba el dilema, com s'ha de llençar?? amb o sense vareta, des de dalt o ben arrans... ???

Doncs tot dependrà del tipus de ginebra que estiguem utilitzant, si, si, si, la ginebra decideix com tirar la tònica. Si la tònica té molta bombolleta i l’aboquem sense vareta i molt distant, llavors farem que les bombolletes desapareguin, però si anem a poc a poc i ens ajudem de la vareta per deixar-la caure o tirant-ho sobre un glaçó  no es desfaran tantes bombolletes.

Si és una ginebra molt floral o que conté molts botànics, és a dir molt aromàtica, voldrem que hi hagi poca bombolleta en boca, ja que el gas és una  irritació que tenim en llengua i no ens deixarà apreciar-ne bé el gust.

Però si hem utilitzat una ginebra intensa ja ens hi anirà bé tenir la bombolla conservada, perquè ens donarà una sensació més refrescant i aquest picant donarà una sensació molt agradable al paladar.

I recordeu el gintònic es pot remoure, si, si, si, no cal beures la tònica primer i la ginebra amb el glaçó aigualit al final de la copa, ni fer filigranes per moure els glaçons amb els dits. A l'hora de remoure, podem posar la vareta o la cullera fins al fons de la copa i remourem els glaçons amb compte. Agafarem el trosset de pell de llima per la part externa i per les puntes i la doblegarem una mica cap a dins per tal que alliberi els àcids essencials que no volem perdre. Passarem la pell per la vora de la copa i la deixarem dins.

I ja està preparat per esser gaudit:  El GINTÒNIC ben parit!

I només queda dir : SALUT!!! 

Apunt nutricional:

  

És considerat com un magnífic refrescant i digestiu. Originariament s'utilitzà per a combatre la malària que patien les tropes de l'Imperi Britànic destinades a la Índia. L'empresa Cadbury Schweppes creà l'aigua de tónica, composada bàsicament per aigua amb quinina. La quinina té propietats antimalàriques, però la tónica era molt amarga, així que els soldats britànics la barrejaven amb la ginebra Bombay per tal d'equilibrar-ne el gust. Ara bé, amb la quantitat de quinina de la tònica actual, ja us puc ben assegurar que necessitaríem beure mooooooolts gintònics per poder-la utilitzar per combatre la malària.

Recordeu: Disfruteu dels gintònics, però amb moderació (és la vostra responsabilitat);-))