"Cuinar és una fantasia,
menjar és una realitat però si a més ho compartim és un somni fet realitat"

dimarts, 29 de gener de 2013

Natilles de vainilla


Aquest mes les noies de Memòries d'una cuinera ens proposaven que féssim Natilles. Nosaltres no n'haviem fet mai, per això ens hem decantat per fer les clàssiques, les de vainilla.

Les Natilles són d'aquells postres que t'evoquen records d'infantesa. No en sabem el motiu, però de petites en menjàvem moltes i de grans hem deixat de fer-ho, tot i que ens agraden molt, no sé si a vosaltres també us passa...

Ingredients:
  • 500 ml de llet
  • 1 branqueta de vainilla
  • la pell de mitja llimona
  • 4 rovells d'ou
  • 3 cullerades colmades de sucre
  • 1 culleradeta de vainilla en pols o sucre avainillat
  • 1 culleradeta rasa de farina de blat (Maizena)

Procediment:
H.s.a:

Aboquem la llet en un cassó tot reservant-ne uns 100 ml en un got. Posem el cassó al foc junt amb la pell de llimona i la branca de vainilla, a foc baix per tal que ens infusioni. Anem remenant.

Mentre, en un bol batem els rovells d'ou junt amb el sucre i la vainilla en pols fins que quedin ben barrejats.
Al got on teníem la llet reservada hi afegim la culleradeta rasa de Maizena i remenem perquè se'ns desfaci bé. L'afegim a la barreja dels rovells i els sucres i tornem a barrejar. 
 
No hem de perdre de vista la llet que tenim al foc infusionant, que quan estigui a punt de bullir l'apartarem del foc i deixarem tapada durant uns 5 minuts. 
Passat aquest temps la colarem sobre la barreja d'ou remenant enérgicament. 


Tornem a abocar de nou la barreja al cassó i la posem a foc baix sense parar de remoure fins que se'ns espesseixi i se'ns enganxi una mica a la cullera.

Parem el foc i ho aboquem al recipient que vulguem, deixem refredar i les guardem a la nevera fins que vulguem menjar-les.
Que en gaudiu!! Bon profit!! 

 

32 comentaris:

  1. A mi m'ha passat al revés, de petita no m'agradaven. Millor pel meu germà que se les cruspia totes, hi hi hi. Però ara de gran, començo a trobar-les ben bones... aquestes clàssiques us han quedat boniques!! Petons

    ResponElimina
  2. M'encanten les natilles caseres i aquestes teves tenen una pinta estupenda.
    Petons.

    ResponElimina
  3. Genial postre, amb aquell gustet a vainilla tan bo! petons

    ResponElimina
  4. Senzilles i boníssimes! ja us trobàvem a faltar! petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Cinta!! nosaltres també us trobàvem a faltar....!!
      un petunet!!

      Elimina
  5. Les natilles, la crema, són unes postres que sempre agraden! aquestes fan molt bona pinta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo encara estic admirada del teu braç de gitano de torró! l'hauré de provar de fer ben aviat x treurem el desig!
      ptns!!

      Elimina
  6. Amb la Neula de Xocolata! segur està boníssim!

    ResponElimina
  7. Quan era petita no entenia perquè als meus pares no els hi agradaven tant com a nosaltres aquestes coses i ara em passa a mi.
    A mi també m'heu fet venir records!
    Petons i moltíssimes gràcies per participar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, és ben curiós com canviem!
      Mira, amb l'excusa de Memories ens heu donat l'oportunitat de reenganxar-nos a les Natilles!
      ptns!!

      Elimina
  8. Em penso que a tots ens passa el mateix...de petits mengem més postres cremosos i làctics que no de grans. De totes maneres aquestes vostres amb aquesta neula de xocolata.....Diu menja'm! Petonets. MAR, de EQNME

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha sigut l'excusa per tornar-ne a fer i qui sap si agafar la costum d'anar-ne fent.
      ptns!!

      Elimina
  9. Ummmmm quina pinta!!!
    La veritat que mai les he probades de fer, ara ja se amb què gastaré les vaines de vainilla que em van regalar :D

    ResponElimina
  10. Qué bones estàn i quanta raó tens, de petita les demanes molt i quan et fas gran deixes de fer-les.
    Petons.

    ResponElimina
  11. De veritat, jo no en faig mai a casa!!! I no serà perquè no ens agradin.
    PTNTS
    dolça

    ResponElimina
  12. Fa massa temps que no en menjo, quines ganes que m'en fas venir! I la neula de xocolata el detall final.
    Una abraçada

    ResponElimina
  13. Jo segueixo menjant natilles, tot i que no sempre són casolanes :(
    Ens encanten! No les he fet mai amb crema de llet, deu quedar molt cremosa i bona!
    Marta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs pots provar-ho, li dona un toc!
      però sense la crema de llet també queden ben bones!!
      ptns!!

      Elimina
  14. Hahaha, m'he sentit molt identificada ^^" Quan era petita menjava moltes natilles i ara ja fa massa temps que no en menjo... Hi hauré de posar solució ;) Me n'ha entrat molta gola!

    Molts petons! :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs et recomanem que hi posis solució com més aviat millor Laia!!
      jeje!! ptns!!

      Elimina
  15. Perquè les deixem de fer? Jo no sé vosaltres, però a casa erem sis i ara npmés som dos. Fer unes natilles per un parell fa mandra. Per aquest motiu crec jo que no les fem. Les vostres de vainilla tenen una pinta molt bona.
    Nani

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs potser un bon motiu Nani.
      El principal motiu que ens porta a deixar de fer coses és la mandra...
      ptns!!

      Elimina
  16. Tienen una pinta estupenda, me encantan y además hemos coincidido en la receta, yo también he puesto natillas pero ligeras.
    Besos
    Cocinando con Montse

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Montse!! hemos coincidido y es que con lo buenas que estan no me estraña!
      bs!!

      Elimina
  17. Hola guapes! Teniu un premi per que m'encanta el vostre blog! Passeu-lo a recollir per lo-cupcake.blogspot.com

    Molts petonets!

    ResponElimina
  18. Que bones que són les natilles... no importa si és la recepta original o amb sabors! Moltíssimes gràcies per participar. petpnets

    ResponElimina
  19. Un postre clasico que siempre hay que tener en cuenta y gusta a todos. Saludos desde Pasta Academy!

    ResponElimina
  20. Un postre classic i amb records d'infantesa. Estan molt ben preaprades i fan molt bona pinta. Segurament en fare un dia d'aquestos, gracies per recordar-me d'aquest postre.

    Una abraçada, Agustí Cangrejo Grande

    ResponElimina