Aquest mes les noies de Memòries d'una cuinera ens proposaven que féssim Natilles. Nosaltres no n'haviem fet mai, per això ens hem decantat per fer les clàssiques, les de vainilla.
Les Natilles són d'aquells postres que t'evoquen records d'infantesa. No en sabem el motiu, però de petites en menjàvem moltes i de grans hem deixat de fer-ho, tot i que ens agraden molt, no sé si a vosaltres també us passa...
Ingredients:
- 500 ml de llet
- 1 branqueta de vainilla
- la pell de mitja llimona
- 4 rovells d'ou
- 3 cullerades colmades de sucre
- 1 culleradeta de vainilla en pols o sucre avainillat
- 1 culleradeta rasa de farina de blat (Maizena)
Procediment:
H.s.a:
Aboquem la llet en un cassó tot reservant-ne uns 100 ml en un got. Posem el cassó al foc junt amb la pell de llimona i la branca de vainilla, a foc baix per tal que ens infusioni. Anem remenant.
Mentre, en un bol batem els rovells d'ou junt amb el sucre i la vainilla en pols fins que quedin ben barrejats.
Al got on teníem la llet reservada hi afegim la culleradeta rasa de Maizena i remenem perquè se'ns desfaci bé. L'afegim a la barreja dels rovells i els sucres i tornem a barrejar.
No hem de perdre de vista la llet que tenim al foc infusionant, que quan estigui a punt de bullir l'apartarem del foc i deixarem tapada durant uns 5 minuts.
Passat aquest temps la colarem sobre la barreja d'ou remenant enérgicament.
Tornem a abocar de nou la barreja al cassó i la posem a foc baix sense parar de remoure fins que se'ns espesseixi i se'ns enganxi una mica a la cullera.
Passat aquest temps la colarem sobre la barreja d'ou remenant enérgicament.
Tornem a abocar de nou la barreja al cassó i la posem a foc baix sense parar de remoure fins que se'ns espesseixi i se'ns enganxi una mica a la cullera.
Parem el foc i ho aboquem al recipient que vulguem, deixem refredar i les guardem a la nevera fins que vulguem menjar-les.
Que en gaudiu!! Bon profit!!
A mi m'ha passat al revés, de petita no m'agradaven. Millor pel meu germà que se les cruspia totes, hi hi hi. Però ara de gran, començo a trobar-les ben bones... aquestes clàssiques us han quedat boniques!! Petons
ResponEliminaQuina sort el teu germà Marina!! ejje!!
EliminaM'encanten les natilles caseres i aquestes teves tenen una pinta estupenda.
ResponEliminaPetons.
Genial postre, amb aquell gustet a vainilla tan bo! petons
ResponEliminaSenzilles i boníssimes! ja us trobàvem a faltar! petons!
ResponEliminaGràcies Cinta!! nosaltres també us trobàvem a faltar....!!
Eliminaun petunet!!
Les natilles, la crema, són unes postres que sempre agraden! aquestes fan molt bona pinta!
ResponEliminaJo encara estic admirada del teu braç de gitano de torró! l'hauré de provar de fer ben aviat x treurem el desig!
Eliminaptns!!
Amb la Neula de Xocolata! segur està boníssim!
ResponEliminaQuan era petita no entenia perquè als meus pares no els hi agradaven tant com a nosaltres aquestes coses i ara em passa a mi.
ResponEliminaA mi també m'heu fet venir records!
Petons i moltíssimes gràcies per participar.
Si, és ben curiós com canviem!
EliminaMira, amb l'excusa de Memories ens heu donat l'oportunitat de reenganxar-nos a les Natilles!
ptns!!
Em penso que a tots ens passa el mateix...de petits mengem més postres cremosos i làctics que no de grans. De totes maneres aquestes vostres amb aquesta neula de xocolata.....Diu menja'm! Petonets. MAR, de EQNME
ResponEliminaHa sigut l'excusa per tornar-ne a fer i qui sap si agafar la costum d'anar-ne fent.
Eliminaptns!!
Ummmmm quina pinta!!!
ResponEliminaLa veritat que mai les he probades de fer, ara ja se amb què gastaré les vaines de vainilla que em van regalar :D
Qué bones estàn i quanta raó tens, de petita les demanes molt i quan et fas gran deixes de fer-les.
ResponEliminaPetons.
De veritat, jo no en faig mai a casa!!! I no serà perquè no ens agradin.
ResponEliminaPTNTS
dolça
Fa massa temps que no en menjo, quines ganes que m'en fas venir! I la neula de xocolata el detall final.
ResponEliminaUna abraçada
És que la neula també està molt bona!!
Eliminaptns!!
Jo segueixo menjant natilles, tot i que no sempre són casolanes :(
ResponEliminaEns encanten! No les he fet mai amb crema de llet, deu quedar molt cremosa i bona!
Marta
Doncs pots provar-ho, li dona un toc!
Eliminaperò sense la crema de llet també queden ben bones!!
ptns!!
Hahaha, m'he sentit molt identificada ^^" Quan era petita menjava moltes natilles i ara ja fa massa temps que no en menjo... Hi hauré de posar solució ;) Me n'ha entrat molta gola!
ResponEliminaMolts petons! :D
Doncs et recomanem que hi posis solució com més aviat millor Laia!!
Eliminajeje!! ptns!!
Perquè les deixem de fer? Jo no sé vosaltres, però a casa erem sis i ara npmés som dos. Fer unes natilles per un parell fa mandra. Per aquest motiu crec jo que no les fem. Les vostres de vainilla tenen una pinta molt bona.
ResponEliminaNani
Doncs potser un bon motiu Nani.
EliminaEl principal motiu que ens porta a deixar de fer coses és la mandra...
ptns!!
Tienen una pinta estupenda, me encantan y además hemos coincidido en la receta, yo también he puesto natillas pero ligeras.
ResponEliminaBesos
Cocinando con Montse
Si Montse!! hemos coincidido y es que con lo buenas que estan no me estraña!
Eliminabs!!
Hola guapes! Teniu un premi per que m'encanta el vostre blog! Passeu-lo a recollir per lo-cupcake.blogspot.com
ResponEliminaMolts petonets!
Gràcies Neus!!
EliminaQue bones que són les natilles... no importa si és la recepta original o amb sabors! Moltíssimes gràcies per participar. petpnets
ResponEliminaUn postre clasico que siempre hay que tener en cuenta y gusta a todos. Saludos desde Pasta Academy!
ResponEliminaUn postre classic i amb records d'infantesa. Estan molt ben preaprades i fan molt bona pinta. Segurament en fare un dia d'aquestos, gracies per recordar-me d'aquest postre.
ResponEliminaUna abraçada, Agustí Cangrejo Grande
Um doce fantástico,adorei!
ResponElimina