"Cuinar és una fantasia,
menjar és una realitat però si a més ho compartim és un somni fet realitat"

dijous, 12 de juliol de 2012

Flors de carbassó


A la família des de sempre hem tingut hort i hem tingut la sort de poder menjar els productes de temporada i ben frescos! Primer era l'hort del padrí i l'àvia i ara ha passat a ser dels pares.

Tot i aquesta llarga tradició a casa no ens havíem menjat mai les flors del carbassó.


A mi em va picar la curiositat fa un temps, quan vaig veure'n la recepta en molt blogs, però no m'atrevia a fer-ne perquè creia que si collia la flor feia malbé el carbassó.
Tot va ser un dia comentat-ho amb el meu pare, que em va dir que no, que estava ben equivocada! es veu que la flor creix a la punta del carbassó i sinó es cull s'asseca i acaba caient.

 Així que l'endemà me'n vaig anar cap a l'hort a collir unes quantes flors per a poder provar aquesta menja tant deliciosa. Quina va ser la meva sorpresa quan en saber-ho en Pep i en Jaume - veïns de l'hort - es van oferir a donar-me les seves flors de carbassó ja que ells tampoc se les mengen. Així que me'n vaig anar ben carregada cap a casa!!


Ingredients:

  • 12 flors de carbassó
  • 2 ous
  • 8 cullerades de farina
  • cervesa
  • oli d'oliva

Preparació:

H.s.a.

Primer de tot s'han de netejar ben bé les flors amb aigua i traient els pistils, les deixem escórrer i mentres anem preparant la tempura per a fregir-les.
En un bol batem els 2 ous, afegim la farina, barregem bé i hi afegim una mica de cervesa ben freda, amb compte, fins aconseguir la textura desitjada.
  
Penseu que la pasta ha de ser prou líquida com per poder-hi submergir bé la flor del carbassó, però prou espessa com perquè se'ns aguanti al passar-ho a la paella.
Un cop a punt la pasta per arrebossar, agafem les flors de carbassó i si ens agrada les podem farcir. Queden molt bones amb foie o amb algun formatge cremós.
Obrim una mica la flor, li afegim el farcit i enrosquem la part de dalt de les fulles.

Calentem força oli en una paella i quan el tinguem ben calent, submergim les flors dins la pasta, escorrem una mica i les posem a fregir...
Quan les tinguem ben rossetes, les traiem i les posem sobre un paper absorbent per tal de treure'n l'excés d'oli.

I ja les tenim a punt per degustar. Aquesta és una delícia, per a molts descrita com un dels pecats del cel...!!!







4 comentaris:

  1. Uau què original!!! Però no crce que mai trobi flors de carbassó, sembla complicat de tenir-ne.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Marteta!! si en tens ganes, quan vinguis a veure'ns en mengem!!
    Així podràs provar aqt pecat del cel!!
    Suposo que et sona el Castell de la foto....!!??
    Un petunet wapuuuus!!

    ResponElimina
  3. MMMMmmmm....fa anys que no en menjo!!! Les feia la meva sogra i com ara ja no fa hort el meu sogre....
    Fa dos anys vam anar a Roma de vacances i una nit vam sopar PIZZA DE FLORS DE CARABASSERA!!! Estava....exquisita!!!
    Ah!! Per cert, enllaço el vostre blog al meu, per a que us puguin visitar!!!
    Petons,
    Olga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres!! havia d'estar deliciosa aqta pizza!!
      Gràcies x l'enllaç! jo fa temos qt segueixo des del facebook.
      Ens seguim!!
      ptns!!

      Elimina