A la família des de sempre hem tingut hort i hem tingut la sort de poder menjar els productes de temporada i ben frescos! Primer era l'hort del padrí i l'àvia i ara ha passat a ser dels pares.
Tot i aquesta llarga tradició a casa no ens havíem menjat mai les flors del carbassó.
A mi em va picar la curiositat fa un temps, quan vaig veure'n la recepta en molt blogs, però no m'atrevia a fer-ne perquè creia que si collia la flor feia malbé el carbassó.
Tot va ser un dia comentat-ho amb el meu pare, que em va dir que no, que estava ben equivocada! es veu que la flor creix a la punta del carbassó i sinó es cull s'asseca i acaba caient.
Així que l'endemà me'n vaig anar cap a l'hort a collir unes quantes flors per a poder provar aquesta menja tant deliciosa. Quina va ser la meva sorpresa quan en saber-ho en Pep i en Jaume - veïns de l'hort - es van oferir a donar-me les seves flors de carbassó ja que ells tampoc se les mengen. Així que me'n vaig anar ben carregada cap a casa!!
Ingredients:
H.s.a.
- 12 flors de carbassó
- 2 ous
- 8 cullerades de farina
- cervesa
- oli d'oliva
Preparació:
H.s.a.
Primer de tot s'han de netejar ben bé les flors amb aigua i traient els pistils, les deixem escórrer i mentres anem preparant la tempura per a fregir-les.
En un bol batem els 2 ous, afegim la farina, barregem bé i hi afegim una mica de cervesa ben freda, amb compte, fins aconseguir la textura desitjada.
Penseu que la pasta ha de ser prou líquida com per poder-hi submergir bé la flor del carbassó, però prou espessa com perquè se'ns aguanti al passar-ho a la paella.
Un cop a punt la pasta per arrebossar, agafem les flors de carbassó i si ens agrada les podem farcir. Queden molt bones amb foie o amb algun formatge cremós.
Obrim una mica la flor, li afegim el farcit i enrosquem la part de dalt de les fulles.
Calentem força oli en una paella i quan el tinguem ben calent, submergim les flors dins la pasta, escorrem una mica i les posem a fregir...
Quan les tinguem ben rossetes, les traiem i les posem sobre un paper absorbent per tal de treure'n l'excés d'oli.
I ja les tenim a punt per degustar. Aquesta és una delícia, per a molts descrita com un dels pecats del cel...!!!
Uau què original!!! Però no crce que mai trobi flors de carbassó, sembla complicat de tenir-ne.
ResponEliminaMoltes gràcies Marteta!! si en tens ganes, quan vinguis a veure'ns en mengem!!
ResponEliminaAixí podràs provar aqt pecat del cel!!
Suposo que et sona el Castell de la foto....!!??
Un petunet wapuuuus!!
MMMMmmmm....fa anys que no en menjo!!! Les feia la meva sogra i com ara ja no fa hort el meu sogre....
ResponEliminaFa dos anys vam anar a Roma de vacances i una nit vam sopar PIZZA DE FLORS DE CARABASSERA!!! Estava....exquisita!!!
Ah!! Per cert, enllaço el vostre blog al meu, per a que us puguin visitar!!!
Petons,
Olga
Ostres!! havia d'estar deliciosa aqta pizza!!
EliminaGràcies x l'enllaç! jo fa temos qt segueixo des del facebook.
Ens seguim!!
ptns!!
Per què cal treure'n els pistils? Jo no ho he fet mai...
ResponElimina