"Cuinar és una fantasia,
menjar és una realitat però si a més ho compartim és un somni fet realitat"

dimecres, 15 d’agost del 2012

Cervesa amb picant!


Altrament dita per terres Mexicanes  com "Michelada"
Hi ha moltíssimes maneres i proporcions de preparar aquesta beguda. La veritat nosaltres hem optat per anar provant versions suaus  i anar augmentant la dosis de picant. I ja veureu és d'aquelles begudes que enganxen, i a poc a poc les vas assaborint molt més en cada nova preparació.
Però si us voleu acabar de convencer de que us agradarà, us proposem un joc! 
Heu de respondre "SI" a les tres condicions següents:
  1. T'agrada la cervesa?
  2. T'agrada el picant?
  3. Tens set?, no hi ha res més a dir. Ets un ferm candidat a provar-la i a que t'agradi.

Ingredients:
  • Cervesa suau "ben fresqueta"
  • el suc d' una llima
  • Sal
  • Salsa Tabasco
  • Salsa anglesa tipus Worcestershire
  • Salsa Maggi (podem preparar-ho sense aquesta salsa)




Preparació
H.s.a.



Primer en un got llarg per cervesa, nosaltres normalment el tenim fresquet a la nevera o el posem al congelador uns minuts.
Agafem el got que tinguem a mà, el girem cap per vall i mullem amb aigua, o per donar-li més sabor amb suc de la llima el coll del got. Llavors suquem el got en sal, d'aquesta manera ens quedarà la sal enganxada molt fàcilment.

Amb compte a l'hora de tirar tots els ingredients dins del got, per no fer caure la sal hi afegim el suc de la llima.
Un pessic de sal.
I ara ve tot el món de les salses. L'ordre realment no és important. La quantitat de cada salsa nosaltres recomanem per els no iniciats en picant, que siguin prudents, ara bé els valents o valentes amb esperit aventurer, doncs, ..., a assumir el risc.
Nosaltres vam començar amb 10 gotes de salsa tabasco, 10 gotes de salsa anglesa i 5 de Salsa concentrat maggi. I sempre hem fet aquesta proporció, sols hem incrementat les gotes, la següent va ser 15 Tabasco:15 anglesa: 7 Maggi. 20:20:10 i anar pujant. Que per això som ben valentes!

Quant haguem posat totes les salses, intentem remenar-les amb compte.
Llavors hem de posar la cervesa a poc a poc. La cervesa ha de ser suau, fer-ho amb una negra o amb una molt de cos, emmascararà el sabor i podrem fer una barreja que no sigui del tot agraciada.
Al abocar la cervesa aneu amb compte que no faci massa escuma i  de no llençar la sal. I així fins arribar a dalt del got.
Ja sabeu que la cervesa s'ha de beure fresca i aquesta no és cap excepció.
Això sí la primera impressió d'explosió de sabor picant a la boca és indescriptible, però es continua bevent i alhora que es va bevent, vas buscant la sal per beure amb la cervesa i trobar el picant. 

Ja tenim la "Michelada" ben fresqueta i preparada per ésser degustada.




Us animem a provar-la!




Si aneu a Mèxic, i voleu una cervesa allà hi han molts llocs que a la cervesa també li diuen "Chela". I segons diuen d'una Chela helada, va passar a dir-se Michelada. És a dir esteu demanat una cervesa fresca.

diumenge, 12 d’agost del 2012

Lasanya d'estiu amb carbassó i tomàquet


Aquests dies de tanta calor ens venen de gust plats fresquets, lleugers i a poder ser que no haguem de cuinar-los massa. I aquesta lasanya compleix tots els requisits.

Amb aquesta recepta participem a la Recepta del 15 del mes d'agost.

És una recepta que ens ha explicat una seguidora del blog i gran cuinera, la Mercè Magrinyà. Moltes gràcies!!

Ingredients:
  • làmines de lasanya
  • 2 carbassons
  • 4 tomàquets
  • formatge ratllat tipus mozzarella
  • oli
  • sal
* per a la beixamel:
  • 30 gr mantega
  • 30 gr farina
  • 0,5 l de llet
  • sal
  • nou moscada
Preparació:

Hem utilitzat làmines de lasanya precuinada, així que tant sols les hem hagut de posar en remull en aigua.
Tallem els carbassons a làmines fines i les coem a la planxa. Tallem els tomàquets a dauets. Corregim de sal.
En una safata apte per anar al forn. Cobrim el fons amb les làmines de lasanya i anirem fent capes.





Posarem la meitat del carbassó, a sobre la meitat del tomàquet i el formatge ratllat.











Tornem a cobrir amb les làmines de lasanya i repetim l'operació, posem el carbassó, el tomàquet, el formatge i les làmines de lasanya.








Preparem la beixamel:

Posem la llet en un cassó a bullir. Mentres en una paella coem la mantega i quan sens desfaci hi afegim la farina tamisada, remenem sense parar i a foc lent.



Quan la tinguem ben barrejada i la llet ens bulli, la llencem a poc a poc a la paella. Remenem suaument però sense parar. Veureu que se us formen grumolls, però no patiu que és normal i si teniu paciència se us acabaran desfent.





Salem, afegim una mica de nou moscada i quan veiem que sens comencen a formar bombolles, parem el foc i aboquem la beixamel per sobre la lasanya.

A continuació afegim una mica més de formatge ratllat per sobre.

Ho enfornem durant 10 minuts a uns 180 º i ho gratinem durant 5 minuts més.

dijous, 2 d’agost del 2012

La nostra macedònia tradicional!



 

La macedònia a l'estiu i a l'hivern, és una manera de menjar fruita que fins i tot pot arribar a ser divertida i amb molt de color, pels nens. I menjar fruita per que ens ve de gust.
Sols necessitem mínim unes 3 ó 4 fruites diferents, aprofitarem les de la temporada, això sí intentarem que siguin de colors diferents per donar-li aquell punt de color. 


Ingredients:

  • 1 Préssec
  • 1 Kiwi
  • 1 Plàtan
  • 1 Poma
  • 1 Taronja
  • 1 Suc de taronja
  • cireres confitades (vermelles, verdes)
  • 1 pinya natural
  • 1 raig de triple-sec (Cointreau)

      Preparació:

      H.s.a:

      Les fruites que tinguem les tallem a trossets petits, ho posem tot en un bol gran i li posem la cullerada de sucre moreno, o  ho podem substituir per una cullerada de mel. 
      També afegim el suc de la taronja. Si per la quantitat de fruita no en tenim suficient, podem afegir una mica de suc de llimona, de llima, o l'almívar del préssec (si el fem a l'hivern, ja que  a l'estiu val la pena utilitzar préssec natural).
      Llavors posem un raig de triple sec (Cointreau) o si teniu rom també queda molt bo.
      Sols queda posar-ho a la nevera perquè confiti i es refresqui una mica i ja està més que preparat per ser menjat.
























      Una presentació per servir-la a la taula seria a dins d'una pinya natural. També podríem fer-
      ho dins un meló, com més original millor.

      La buidem, amb compte i molta paciència, si no tenim el buida-pinyes, doncs no queda altre remei que utilitzar el ganivet.

      Buidar la pinya no ho podem fer amb massa antelació, perquè sinó se'ns tornarà fosca, però unes hores les aguanta perfectament. Nosaltres normalment la deixem a la nevera tapada a l'espera per omplir-la.


      I just abans de servir omplim la pinya amb la macedònia que tenim en el bol a la nevera. No hi tirem massa suc dins la pinya, el reservem a part i l'afegim quan ens hem servit la macedònia.




      A l'hora de servir-la, això sí ben fresqueta, les possibilitats són il.limitades; en un got, en una copa de còctel, un got de gelat o a on us agradi més, que de bona n'estarà segur i hi afegirem una mica del suc que hem reservat de la pròpia macedònia i amb una mica de imaginació per servir-la la farem una macedònia espaterrant.

        


        

      dilluns, 23 de juliol del 2012

      Ous farcits de feta amb antxoves

      Els ous farcits és un plat facilíssim de preparar, amb moltes varietas i que a l'estiu ens ve molt de gust. Però sempre que pensem amb maionesa i estiu, és una combinació no massa bona. Per això, avui us volem presentar uns ous farcits però sense maionesa, per aquells que no els agradi o prefereixin evitar-la durant els mesos de calor.

      Ingredients:
      • 4 Ous
      • 50g formatge varietat "Feta"
      • Una mica de julivert
      • Un parell de filets d'anxoves
      • Oli d'oliva
      • Sal
      • Pebre blanc.

      Preparació:

      H.s.a.

      Començarem bullint els ous, segons diuen es fan bullir uns 10 minuts, en un cassó amb aigua i sal.

      Mentrestant aprofitarem i tallarem en dauets el formatge; la feta. Tallarem el julivert ben fi i les anxoves ben petites.

      Quant tinguem els ous cuits, els passarem per aigua freda i els pelarem. Els tallem per la meitat i en traiem el rovell.

      En un bol trinxarem el rovell, hi afegirem els daus de formatge, les anxoves tallades i el julivert.

      Per tal que tot s'amalgami bé hi posarem una mica d'oli, sal i pebre blanc.

      Ho barrejarem tot bé! i ho rectifiquem de sal si és necessari, tenint en compte que tant el formatge com les anxoves ja porten molta sal i donen molt de sabor.

      Omplim les meitats del ous amb la barreja i si ho preparem en una safata ho podem decorar amb alguna anxova sencera i unes fulletes de julivert i ens quedarà deliciós per ser assaborit!!

                                                                                                                                            Bon profit!!!

       
      I ja sabeu els podem preparar el dia abans tranquil.lament, això si heu de deixar-los a la nevera. Com no porten maionesa no hi ha risc que l'ou cru es faci malbé si ho preparem amb antelació.

      dilluns, 16 de juliol del 2012

      Gelat de cireres



      Les cireres; una fruita que acostuma a agradar a tothom i alhora molt versàtil a la cuina. Aquest mes la recepta del 15 anava de cireres i amb aquesta caloreta!, que pot venir més de gust, que un gelat ben fresquet de postres!!! 
      Nosaltres, com suposem la majoria de vosaltres, no tenim geladora així que tindrem una mica més de feina a remenar-lo, però el resultat final és ben satisfactori!. És important anar-ho remenant perquè no se'ns formin cristalls de gel.

      Ingredients:

      • 500 + 100 gr de cireres sense pinyol      
      • 25 + 75 gr sucre
      • 500 gr nata per muntar

      Preparació:

      H.s.a:

      Primer haurem de treure els pinyols de les cireres. Aquesta és la part més lenta i pesada...
      Un consell us donem .... Millor si ho feu amb guants, així evitareu que us quedin els dits i ungles vermells. I aneu amb compte amb les taques de cirera, perquè costen molt de treure!!

      Reservem uns 100 gr de cireres.
      Agafem els 500 gr, els posem en un cassó amb els 25 gr de sucre i els coem 15 minuts a foc lent. Veure-ho com de seguida les cireres deixen anar suc i es fon amb el sucre. Remenem una mica i passat els 15 minuts, ho retirem del foc i ho deixem refredar a la nevera per tal que vagi tot més ràpid.


      Mentre esperem que es refredi anem muntant la nata amb unes varilles elèctriques o manualment. Perquè se'ns monti bé la nata, l'hem de tenir ben freda la nevera i hem d'afegir els 75 gr de sucre de mica en mica. 

      Els 100gr de cireres que hem reservat anem tallant ben petitetes i si volem les podem empolsinar amb una mica de sucre.

      Ara toca ajuntar-ho tot.


      Amb molt de compte començarem a barrejar amb una espàtula de goma. Anem afegint el triturat de cireres que teníem refredant-se amb la nata muntada.
      L'anem incorporant amb moviments de baix a dalt.




      Incorporem les cireres tallades, perquè així trobarem trossets sencer de cireres dins el gelat.
      Un cop tot ben integrat i homogeni ho deixem en un recipient apte per a ésser congelat.



      Passat unes dues hores, ho traiem del congelador i ho remenem bé, amb una forquilla o varilla manual.
      Aquesta operació l'hauríem de repetir una o dues vegades més.






      I ara ja sols queda servir-ho i refrescar-nos amb aquest deliciós gelat casolà de cireres.




      Apunt nutricional:

      La cirera com gairebé totes les fruites és rica en fructosa, però el seu aport calòric és moderat.


      Tenen propietats diürètiques i depuratives. Així com antioxidants, degut als flavonoides (antocians) i polifenols (àcid el·làgic), causants d'aquest color vermellós tant característic. És rica en fibra, i per tant ens ajudarà a millorar el trànsit intestinal.


      Conté vitamina A i C. I minerals com el ferro, potassi, magnesi i calci. El potassi es necessari per la generació de l'impuls nerviós i per a l'activitat muscular normal e intervé en l'equilibri dins i fora de la cèl·lula. Per això l'activitat diurética, ens pot anar bé per a pacients amb hiperuricèmia, hipertensió arterial o retenció de líquids.

      I també cal tenir present que ajuda al creixement dels nens i al bon desenvolupament del sistema immunitari. Vaja!!!, que n'hem de menjar moltíssimes per totes aquestes propietats que tenen i  estan boníssimes.

      dijous, 12 de juliol del 2012

      Flors de carbassó


      A la família des de sempre hem tingut hort i hem tingut la sort de poder menjar els productes de temporada i ben frescos! Primer era l'hort del padrí i l'àvia i ara ha passat a ser dels pares.

      Tot i aquesta llarga tradició a casa no ens havíem menjat mai les flors del carbassó.


      A mi em va picar la curiositat fa un temps, quan vaig veure'n la recepta en molt blogs, però no m'atrevia a fer-ne perquè creia que si collia la flor feia malbé el carbassó.
      Tot va ser un dia comentat-ho amb el meu pare, que em va dir que no, que estava ben equivocada! es veu que la flor creix a la punta del carbassó i sinó es cull s'asseca i acaba caient.

       Així que l'endemà me'n vaig anar cap a l'hort a collir unes quantes flors per a poder provar aquesta menja tant deliciosa. Quina va ser la meva sorpresa quan en saber-ho en Pep i en Jaume - veïns de l'hort - es van oferir a donar-me les seves flors de carbassó ja que ells tampoc se les mengen. Així que me'n vaig anar ben carregada cap a casa!!


      Ingredients:

      • 12 flors de carbassó
      • 2 ous
      • 8 cullerades de farina
      • cervesa
      • oli d'oliva

      Preparació:

      H.s.a.

      Primer de tot s'han de netejar ben bé les flors amb aigua i traient els pistils, les deixem escórrer i mentres anem preparant la tempura per a fregir-les.
      En un bol batem els 2 ous, afegim la farina, barregem bé i hi afegim una mica de cervesa ben freda, amb compte, fins aconseguir la textura desitjada.
        
      Penseu que la pasta ha de ser prou líquida com per poder-hi submergir bé la flor del carbassó, però prou espessa com perquè se'ns aguanti al passar-ho a la paella.
      Un cop a punt la pasta per arrebossar, agafem les flors de carbassó i si ens agrada les podem farcir. Queden molt bones amb foie o amb algun formatge cremós.
      Obrim una mica la flor, li afegim el farcit i enrosquem la part de dalt de les fulles.

      Calentem força oli en una paella i quan el tinguem ben calent, submergim les flors dins la pasta, escorrem una mica i les posem a fregir...
      Quan les tinguem ben rossetes, les traiem i les posem sobre un paper absorbent per tal de treure'n l'excés d'oli.

      I ja les tenim a punt per degustar. Aquesta és una delícia, per a molts descrita com un dels pecats del cel...!!!







      dissabte, 7 de juliol del 2012

      Pastís de xocolata amb secret de carbassó




      El pastís de xocolata sempre ens ha agradat, no descobrirem res de nou, el que si que ens va sorprendre era que també es pot fer amb carbassó. I ens vam dir, doncs, anem a provar-ho! I renoi! que n'és de bo.


      Ingredients:

      - 250gr farina
      - 60gr cacau en pols
      - 1 culleradeta de postre de bicarbonat sòdic
      - 1/2 culleradeta de postre llevat sobre vermell ("Royal")
      - 1/2  culleradeta de postre de sal
      - 175 gr de sucre moreno
      - 125 gr de mantequilla (millor sense sal)
      - 1 culleradeta de extracte pols vainilla
      - 1 culleradeta de postre de cafè instantani o be 2 cullerades de cafè (del bo) refredat
      - 3 ous
      - 350 gr carbassó (1 carbassó grandet)
      - 150gr de xocolata amarg tallat a trossos.
      - Sucre 
      - Cobertura de xocolata

      Preparació:
      H.s.a.
      Primer de tot posarem a calentar el forn a uns 180ºC.
      Per a posar la barreja final utilitzarem un motllo d'uns 24 cm amb la forma que vulgueu però que s'obri i sigui fàcil de desmotllar.
      Ara ve la part de barrejar els ingredients ho farem en 3 bols diferents de mida grossa, a veure si us ho sabem explicar bé, perquè amb tants de bols us podem ben embolicar!!


      - En un primer bol barrejarem la farina, el cacau en pols, el bicarbonat, el llevat royal i la sal.

      - En un segon bol posarem el sucre i la mantequilla i ho amalgamarem bé. Després afegirem la vainilla, el cafè i els ous, barrejant-ho bé.


      - En un tercer bol posarem el carbassó, que haurem prèviament rentat bé i ratllat amb pell i tot, els trossos de xocolata i 1/3 part de la barreja de farina del primer bol.

      - La resta de la barreja de la farina (bol1) ho afegirem al  (bol 2).

      Ara ja només ens queda el (bol 2) i el (bol 3). Ja ha passat la pitjor part.
                                                                                                                 
      La barreja del carbassó (bol 3) afegirem a la barreja de mantega (bol 2), i amb una espatula ho mesclem només una mica -no massa- tant sols perquè quedi barrejat. 

      Aleshores ho ficarem tot dins el motllo.

      Ho deixarem al forn durant uns 40 - 50 minuts.

      Provarem punxant el centre del pastís amb un ganivet o punxó i quan surti net, vol dir que ja el podem treure del forn.

      Ho traiem del forn i ho deixem refredar uns 10 minuts abans de desmotllar-ho.



      Podem posar-li sucre de llustre per sobre o bé podem cobrir amb cobertura de xocolata segons els desitjos de xocolata que tinguem... 




      I a disfrutar del pastís de xocolata amb un ingredient secret com el carbassó! que sinó ho dieu és impossible endevinar-ho, però hi és i queda boníssim.

      I sinó feu la prova! Ja ens direu si algú és capaç d'encertar l'ingredient secret!!